Artista és el que quan mira, no només mira. A la sèrie de vídeos Humans I i Humans II, els seus autors dirigeixen la mirada no a una cosa concreta, sinó a alguna cosa que succeeix, no a uns subjectes específics , sinó a la relació entre ells i l'espai pel qual es mouen. Miren una situació real, i en mirar-la troben repeticions periòdiques associades a llocs concrets.

Les situacions seleccionades per Maite i Xavier són aquelles que es produeixen quan un grup de persones comparteixen un mateix lloc mostrant, en fer-ho, una sèrie d'actituds psíquiques molt determinades. En aquest sentit podria dir-se que aquests vídeos serveixen de guia a l'hora d'orientar-nos en aquesta cartografia sempre enrevessada i coneguda pel nom de "la condició humana".

El primer dels vídeos (Humans I) està realitzat l'any 1995, i l'espai en el qual se situa és el bosc del parc Güell de Barcelona, allí apareixen tres tipus de personatges (identitats podríem dir): els solitaris, els turistes i una dona que escolta les notícies que emet un petit transistor.

Al segon vídeo (Humans II) ens situen en el Metre de Barcelona i tots els personatges són un mateix: el passatger solitari que plena amb el seu cos els vagons del tren.

Tots els enregistraments de les dues pel·lícules estan realitzades amb càmera oculta. La sorprenent naturalitat que aquest procediment de captura de la imatge ofereix, ens permet, entre altres coses, mirar les situacions triades pels artistes, sense cap distància. Tal és l'acostament, que aviat deixem de veure a l'altre i som nosaltres mateixos els que apareixen allí, passejant pel parc Güell, prenent el metre, escoltant les notícies...