Aquest vídeo seminal de l'autora, que va suposar dos anys de treball i de rodatge (1994-1995) a París, part del relat Idas y venidas por la rue de l´Assomption de l'escriptor Georges Perec. Villaplana torna a aquest carrer i cerca en ella les petjades d'alguns dels que la van transitar en un altre temps, en concret la memòria de la seva mare: Teresa Ruiz, que la va recórrer en innombrables ocasions durant la seva estada en Paris on va viure i va treballar quan va emigrar en els anys setanta.

La peça combina fragments d'un poema visual discontinu en el qual les frases de Perec i les imatges de Virgínia dialoguen amb l'entrevista que la directora va realitzar a la seva mare rememorant aquells anys.

És difícil trobar una peça d'una bellesa i una sinceritat tan singulars com Idas y venidas… por la rue de l´Assomption (1994-95) que conserva intacta la frescor i la potència de les primeres obres. Els intensos viatges de Virginia al lloc dels fets en l'època en què roda el documental, les ràfegues d'entrevista a la seva mare i el deambular del seu “ull-càmera” pels fantasmes del seu passat tancats en els objectes de la seva casa a València on apareix també la petjada de la figura paterna.

La veu de Virginia, tremolosa, sincera, allunyada de qualsevol convencionalisme del documental clàssic, ens esfondra…les paraules de la seva mare, desolada en el blanc i negre de les seves seqüències … la narració de Georges Perec... Virgi nia aconsegueix una mirada sentimental, parcial, de l'assumpte; al mateix temps que situa tots els fragments que ha utilitzat a la llum, sobre la taula, perquè desmembrats, puguem nosaltres fer el nostre propi trencaclosques; amb molta més facilitat que després del visionat d'un documental a l'ús.

Aquest vídeo forma part d'una quatrilogia que té per títol: La escritura, los fragmentos, la memoria y las ciudades que neix de l'escriptura poètica en contacte amb el relat videogràfic de Georges Perec (França), Idea Vilariño (Uruguai), Sylvia Plath (Usa) i Lucía Sánchez Saornil (Espagna). Es compon dels vídeos: Idas y venidas por la rue de L’Assomption (1994-1995), Daydream Mechanics (2000), Stop-Transit (2001) i Fuera del Paraíso (2004).

El viatge és una altra de de les metàfores de treball en l'obra de Virginia, a la qual veiem vist viatjar a Paris, a l'Uruguai…als seus records…el viatge físic o mental es converteix en una de les estratègies de les seves recerques creatives. Altres directores feministes han proposat el fet de viatjar com a model de coneixement. Li interessen les diverses fabulacions del viatjar, ja sigui la diàspora, l'exili, el refugi mental, el desterrament o la migració, tots ells conformen un cúmul d'experiències que ja van ser considerades pels teòrics postmoderns com a mitjans d'accés al “ésser”; la manera de crear nous paradigmes, la qual cosa en feminisme s'ha cridat “viatjar críticament” i del qual són bons exemples també Sally Potter o Hélene Cixous.