Ideologías domésticas alterna imatges d’una nena i d’una dona que, amagades sota un llarga perruca, ballen al ritme de diferents cançons.

Les melodies i lletres són diverses i, en alguns casos, els seus missatges són contraris: hi ha fragments que adoctrinen la dona sobre l’aparença que aquesta hauria d’adoptar (“tienes que teñirte el pelo y depilarte las cejas”) que contrasten amb altres que celebren el sexe lliure o la no depilació.

El contrast també és present en el binomi nena-dona, ja que a partir d’alternar-los obra la reflexió sobre el nivell d’assimilació que poden tenir aquests missatges inscrits en diverses produccions culturals (com, en aquest cas, la música), sobretot durant la infància. La seva repetició i aparent invisibilitat ajuden a que els seus missatges calin, subrallant, finalment, la necessitat de deconstrucció d’aquests discursos i arquetips.