L'autor esmenta com a referència per a aquesta peça el vídeo de Bill Viola titulat Angel’s Gate (1989), que l'artista nord-americà va realitzar per a la sèrie El Arte del Vídeo de TVE: una successió d'al·legories de la mort i la caducitat amb parsimoniosos fosos en negre. No tracta no obstant això d'aparentar l'estil transcendental d'un artista admirat i inimitable, sinó que se cenyeix a la “intenció de crear un flux, potser hipnòtic, de moments” a partir d'imatges pròpies i de procedència mediàtica. Imatges en el llindar d'alguna significació i que semblen ordenar-se segons la dualitat llum/foscor que es desprèn de la cita, del llibre del Gènesi, que encapçala el vídeo.

Les imatges, en blanc i negre, algunes alentides, se succeeixen de manera passatgera i pautades per fosos a negre. Emmarcades en una finestra que retalla l'àrea de la pantalla, es ressalta així la naturalesa fragmentària d'aquesta amalgama de “moments”. De fet, la idea de fragment i la possibilitat de construir un sentit són unes constants bé presents en altres realitzacions de Raúl Bajo Ibáñez, encara que aquí formen part d'un exercici més formal o abstracte. La banda sonora alterna el so directe amb el so processat o afegit, i amb el quasi-silenci, contribuint a aquesta impressió de flux que persegueix l'autor, contra la inconseqüència deliberada dels segments.