Des que a Apariencias (1992-95) vaig començar a utilitzar indiscriminadament tot tipus d'objectes ordinaris encara que sempre impersonals, esperava el moment d'afrontar els objectes amb pertinença, els objectes personals, els fetitxes. Entendre per què l'elecció d'un objecte, la seva conservació, el seu culte no confessat.

Aquest treball va començar en 1997 com una recerca analítica sense una fi concreta, sense forma. El meu objectiu era crear un mapa que servís per a definir les tipologies no tant dels objectes domèstics a l'ús, sinó del que signifiquen per al seu propietari. Una col·leccionista d'art resident en Bruges, una comissària resident a Varsòvia i un artista de Gant em van proporcionar el material amb el qual vaig fabricar unes primeres categories comparatives. El col·leccionista posseeix, el comissari decideix, l'artista els crea, o recrea. Des de llavors he estat emmagatzemant dades mitjançant aquesta tècnica, les entrevistes als objectes, que comporta la condició de no gravar als seus posseïdors.

Quan se li demana a una persona que parli sobre les coses que li pertanyen en el seu àmbit domèstic, aquesta es veu abocada a construir un discurs que mai abans s'ha articulat a si mateixa. Determinats objectes, contenidors de vivències, poden engendrar en l'entrevistat un gran potencial poètic i el fet de ser entrevistats els ofereix la possibilitat de convertir-se en autors, en autèntics creadors. No obstant això alguns objectes solen delatar tot tipus de màscares del seu posseïdor, contradient el seu estatus social, la seva experiència psicològica i la seva biografia.

Els objectes que poblen el nostre territori més íntim són un complex arxiu personal. M'interessa revelar els motius no articulats que subjeuen a l'elecció dels objectes més anodins, per necessaris, o d'aquells objectes, útils o no, pels quals vam demostrar una passió i sentim la necessitat de posseir. Són l'expressió de l'ancestral instint de pertinença al territori. No és tant una reflexió sobre la identitat de l'ésser humà mitjançant la seva projecció en el paisatge privat de la casa, com una reflexió sobre la manera en què es construeix el poder personal i com els objectes es fan necessaris en aquesta construcció.