Els objectes, com a definidors dels qui els posseeixen. En aquest cas, tres dones immigrants a Barcelona parlen de les seves pertinences traçant un mapa de la seva intimitat. Cada peça és una història, una procedència i una raó d'estar, tant per la nova vida com per l'anterior.

Interviewing objects #2: objetos migrantes pertany a una sèrie de vídeos començada en 1997, on Eulàlia Valldosera analitza les relacions sensibles que s'estableixen amb les pertinences. La intenció prové de dibuixar un mapa universal d'objectes necessaris, on la persona es projecta en la seva quotidianitat, amb els quals s'estableixen íntimes relacions recíproques.

En aquest cas, amb la migració com a context comú, es converteixen en experiències personals que han ajudat a les seves propietàries a re-identificar-se amb el seu nou lloc de residència. Gràcies a aquesta màgia íntima es redefineixen les seves llars: casa temple d'Olga que prové de Xile, casa museu la de Khadija del Marroc i Alejandra, de Cuba, habita la casa absent.

Les experiències quotidianes de les tres dones entrevistades, de les nombroses realitzades en 2001, apareixen en afectar cada objecte amb els seus testimoniatges. Objectes —que romanen a la casa que es lloga des del lloguer anterior, la qual cosa s'han deixat en el lloc d'origen, objectes que els substitueixen, objectes oposats al carrer, etc.— que teixeixen una sèrie de relacions entre les quals es pot apreciar el caràcter de la seva propietària. «En realitat els nostres objectes funcionen com a mediadors que transformen un habitacle en un lloc on sentir-nos protegits.» Objectes que rubriquen la fe en un mateix, en la comunitat i en el reconeixement social.

Tres retrats mitjançant el reflex en les seves propietats i enyorances. Vint-i-set objectes, vint-i-set memòries. El més privat es trasllada a la pantalla buscant un espectador testimoni del document.