El interface és avui la frontera difusa entre realitat i virtualitat. Travessar la pantalla podria suposar ser víctima d'un virus: amb la consegüent irritació i destrucció del propi sistema, però també pot generar una resposta que l'immunitzi. «Tema: la construcció d'una ideologia de control en la tecnocultura. Evolució videogràfica del material sonor i infogràfic de l'espectacle Io.zn de Kònic Thtr.» Alternatives, i advertiments, sobre la interactivitat en el cibermòn promès.

Io.zn Interface Osmòtic part del concert performance de mateix nom, que va tenir lloc en Festival Grec de Barcelona i posterior gira internacional entre 1997 i 98. Una recerca sobre la tecnologia digital, la seva manipulació i recepció des de la hibridació de diferents llenguatges d'art i tecnologia. En traduir l'esquema hipermedia del cd-rom interactiu a la linealitat videogràfica, Io.zn Interface Osmòtic es construeix a través d'una amalgama coherent de moments de confort i exaltació. Alegoritzant la tecnologia interactiva com un sistema d'interfícies, aplicats a la instal·lació i la performance podrien ser contemplats com a esbossos per als comportaments dels futurs avatars.

En principi, en les neuro indústries, a través d'un procés avaluador de sistemes de xifrat i interpretació, es confeccionen programes de control particular basats en la pròpia comoditat de les màximes sensacions, adaptant a capritx la pròpia imatge i entorn virtual. En un segon capítol tracten de les morfologies emotives de la identitat virtual, anhelant una rèplica digital de l'ésser humà: carn, òrgans, sexualitat, embaràs, clonació, naixement, etc. Els cossos seran relatius i permutables aplicant constantment polítiques d'identitat. La creativitat i consolidació de rols, posicions i relacions, emparats per les emocions i expectatives, constituiran les percepcions de l'ésser. I finalment apunten que les capacitats d'interactuar amb l'entorn virtual requereixen de lògiques organitzades. Pel fet que les seves superfícies de contacte són incompatibles amb els accessos digitals, l'home ha de valer-se de pròtesi per a afrontar les altres naturaleses. La interactivitat resulta ser porta d'entrada al cibermòn. Però encara hi ha un epíleg en el qual ens adverteixen que «la mutació és el motor de l'adaptabilitat física».

Aquest vídeo és la punta d'iceberg del moviment, a la fi dels anys noranta, que van suposar les capacitats d'interacció digital per a la creació. Des de 1985 les peces videogràfiques de Rosa Sánchez es desenvolupen junt Alain Baumann, en la composició sonora, denominant-se Kònic thtr. L'exploració en laboratori de la tecnologia interactiva els ha permès desenvolupar nous llenguatges i artefactes per a la creació i comunicació que apliquen des de diverses disciplines, intercalant, aquesta recerca en procés, amb la creació de projectes concrets i tallers en els quals comparteixen els seus coneixements.