Istishara està fet de somnis, o millor, de paraules i rostres que parlen de somnis. Una sèrie de personatges apareixen davant nosaltres i ens expliquen aquell somni que mai han pogut oblidar, aquest que una vegada desperts deixa una marca en la nostra consciència, una marca que ja no ens abandonarà mai, que ja sempre ens acompanyarà, unes vegades per a alertar-nos i unes altres per a evadir-nos, una marca, en definitiva, que ens ensenya a mirar la vida d'una altra manera.

Aquest vídeo, realitzat amb una gran senzillesa i proximitat, es compon de diversos passatges (entrevistes a diferents persones) filades mitjançant fosos a negres i imatges transitòries d'una naturalitat tal que ens fan entreveure el costat poètic que tota la nostra vida i els elements que la conformen al nostre voltant tanquen. La matèria amb que estan fets els somnis sembla modelar la superfície d'aquest vídeo també, en ella trobem pors, satisfaccions, desitjos, símbols, metàfores, signes.

Un dels primers entrevistats, una vegada que ha acabat de narrar-nos un somni en el qual apareix muntant una mula amb ales capaç de volar, afegeix el comentari que la seva mare li va fer quan aquest, sent encara un nen, li ho va comptar: “això és bo, fill meu, significa que estàs buscant la vida".

Pot ser que tingui raó i que la vida sigui això, passar volant pel temps, almenys aquest vídeo ens obre les portes a poder pensar-lo així.

A Istishara, el somni és tractat com un passatge entre mons paral·lels. Fer que aquests mons coincideixin en un mateix pla, i que en fer-ho s'inaugurin una infinitat de noves interpretacions, que es conformi un nou terreny on sortir a buscar-nos a nosaltres mateixos i poder, així, entendre millor de què estan fets els nostres plaers, les nostres pors i desitjos, els nostres imaginaris, és sens dubte la tasca que Toni Serra ha sabut exercir aquí amb fortuna.

“Dóna'm la mà i res et succeirà”, diu una altra dona quan passa a explicar-nos el somni que més li ha marcat, un en el qual el seu marit apareixia per a protegir-li; una altra ens parla del seu pare ja difunt: “em va cridar: presa, filla meva aquesta flor, vés a donar-la-hi al teu oncle i digues-li que vingui, que el seu lloc està aquí al costat del meu". El meu oncle va morir el divendres –afegeix-. En el seu llibre Manifestacions de la Bellesa de l'escriptor persa del segle XII Najmudin Kubra, escriu: “El somni és el germà de la mort”, aquesta exclamació sembla travessar els 14 minuts que dura aquest vídeo.

Abans d'acabar, un dels entrevistats ens compta el següent somni: “m'escapava de casa sent jo molt nen i en arribar al pati de l'escala trobava a Pegàs obrint les seves ales davant la meva, en aquest moment jo cremava en desitjos de muntar-lo, pujava a ell, enlairava trencant la vidriera i volàvem fins al cel.

Si mires amb atenció t'adonaràs que també en aquest vídeo Pegàs està a l'espera que el muntis i tiris a volar lluny, tan lluny com la fusió dels somnis aquí narrats, i els teus propis, t'ho permetin.