Una J.Oda no és una reinterpretació o versió ni tampoc un homenatge. És una fórmula metodològica pròpia per a revisitar la Història de l'Art i proposar "altres" lectures historiogràfiques complementàries i crítiques. El seu objectiu és re-pensar, des d'un punt de vista feminista i cuir, els cossos subalterns com a objecte de la representació en diferents obres, però també com a subjectes representatius –o no- de determinades narracions visuals (com a compendis històrics, col·leccions museogràfiques, exposicions, publicacions especialitzades, mitjans i cultura popular, etc.). En particular, J.Oda a Man Ray és una visió àcida i low-fi de com el cos de la dona va ser instrumentalitzat pels surrealistes i sobre la seva interessada interpretació de les teories psicoanalítiques. És una personificació gonádica i genital, dicotòmica, transformista i burlesca. És una sinècdoque visual, una producció torta del pla de la escorreguda o cum shot, assistida per un cos, una mica de llet i dues bufetes de vaca curades en un entorn natural.