Ella amb si mateixa davant la càmera, en el llit. La mirada se centra en la seva boca pintada que gestualitza, que treu la llengua, que panteixa, que es va en un orgasme. Ficció o realitat?, el joc íntim del sexe onanista, la càmera és l'únic testimoni (i és manipulable).

Bé com a vídeo de transició entre etapes, o epíleg de l'anterior en Just for you podem observar tant picades d'ullet a Retratos, el seu autoretrat o a la sèrie Senxia, la masturbació. En aquest treball Jana Leo mostra la cara de la pròpia artista mirant a cambra i amb els llavis pintats de carmín. El zoom amplia els llavis, acostant i allunyant-se fins a fer-los protagonistes de la pantalla, com una vagina dentada. El pla presenta només el nas i la boca que comença a gesticular, sospirar, a passar-se la llengua pels llavis, panteixar, gemegar, tibar i besar. La imatge tremola a mesura que progressa l'acció. S'intueix que l'artista s'està masturbando, però no es veu. No és possible comprovar si és cert o actua, si l'orgasme és real o fingit. Després de l'èxtasi ella grava el seu cos nu dempeus reflectit en un mirall, en una sort de Narcís. La càmera amant i ella en una panoràmica de descens i ascens, censurant el seu pubis per la tapa de l'objectiu que penja.

Entre l'assaig d'un orgasme fingit i un acte de reafirmació autosuficient, l'acció es desenvolupa en ella, a través de la cambra, amant passiu. La seva auto-exploració apareix més nítida i sofisticada que a anteriors incursions sobre si mateixa. Una mica més freda, discreta i manipuladora, més adulta. De la seva actitud davant la càmera, gairebé de desafiament, resulta un al·legat per l'acte identificació i la resolució de servir i estimar-se a si mateixa, abans de res. Els participants, en el joc que només es pot donar amb una persona en una relació íntima, s'han reduït a ella mateixa, i el seu observador, adulador incondicional.