El, fins al moment, últim capítol de la sèrie de vídeos Conceptos de la era moderna de León Siminiani. Un assaig audiovisual subjectiu sobre les idees de treball i descans en l'era moderna per a les quals és necessari el trànsit entre els llocs distants on l'individu realitza totes dues pràctiques, sempre sota el prisma de “el somni americà”.

Davant un text eloqüent sobre la idea de trànsit modern, amb la seva definició prèvia i epíleg irònicament dogmàtic, articulat per una veu femenina en anglès, les imatges es van succeint per a situar la recitació en el moment actual. Amb un estil d'edició molt fresc, ajudat pel so i el tall directe, la paradoxal simultaneïtat de tots dos elements matisen la magnitud quotidiana de les idees abastades.

Com Siminiani comenta en el seu vídeo Introducción para Tránsito tots els seus treballs de la sèrie Conceptos claves del mundo moderno (de la qual també formen part Oficina, Permiso i Digital) se sustenten en set normes fèrries autoimposades dotant al vídeo d'una estructura i plantejament diferenciats. La ironia i radical subjectivitat de la sèrie desmunta des del principi tant l'aparença didàctica com qualsevol dogmatisme o categorització. En aquest cas, com a part de l'explicació sobre el trànsit, apareixen i desenvolupa programàticament altres conceptes del “món modern” com els són el productivisme, la diversió, la conversa i el pensament. Un món relatat com a conte que succeeix dins del “somni americà”.

Parodiant, d'una banda, la necessitat de l'art actual d'estar penjat, o basat, en alguna teoria filosòfica que ni els mateixos artistes coneixen i, per l'altre, la necessitat que tenen aquests d'instruir a l'espectador que no és tan ignorant com pensen (tractant-lo com a ignorant pels mitjans de comunicació, que el converteixen en massa sota la denominació de “públic”), Siminiani permuta les mateixes imatges que en dependre de diferents fragments del text acaben tenint un significat diferent en cada aparició. Amb aquestes alteracions visuals del relat impedeix el conformisme d'un supòsit espectador activant-lo en la seva percepció. La saturació de referències permeten redirigir-ho cap a la seva pròpia percepció de la realitat a col·lació del narrat resolent-ho, a manera de llaç (opressiu), amb “el somni americà”. Una cita que recorda tant al cinema importat dels Estats Units, produint un somriure irònic tipus “ah, parla d'aquells”, com a la constatació que tot el que s'ha dit també és aplicable a qualsevol context de la cultura occidental. O sigui, inscrivint implícitament a l'espectador i la seva vida diària com a realitats d'aquest somni, encara que es trobin a milers de milles de distància.