Kiss the Fire reflexiona sobre l'amor, el desamor i la pornografia, recorrent a la Història de l'Art i a icones contemporànies tretes del cinema, Internet o del revers de la vida. És un aquelarre audiovisual destinat a exorcitzar els nostres dimonis amorosos. Per a Cañas, l'amor és esquizoide, es desdoblega en desamor, és l'espinada del Diable, l dimoni que udola El Blues del Foc.

Entre les boires d'un paisatge apocalíptic, de bombes atòmiques i caos, un màrtir s'immola en la sagrada vagina dentata. Un diminut home en flames salta terroritzat al buit a través d'una boca gegant, femenina, letal. Tots som aquest desgraciat homenet, tractant de fugir d'una cosa terrible i inevitable… Aquestes imatges catàrtiques pertanyen a Kiss the Fire, apocalipsis de l'amor transvestit de cinema. Les peces que componen aquesta obra reflexionen sobre aquest concepte, tan ambigu com ubic, que denominem Amor.