El títol d'aquest documental és el que primer pot veure l'espectador estampat en una tanca, a l'inici de la cinta, al·ludint de forma clara a la protagonista, a Cuba. En aquest treball Pedro Ortuño, com en obres anteriors, realitza un retrat d'estil documental a la complexa realitat de Cuba. Així mateix, com en anteriors ocasions Ortuño interpel·la a diversos personatges, de condició, edat i característiques diverses. No existeix narració en off, tan sols s'escolta les preguntes que ell els formula, i les diferents opinions es van enllaçant teixint un mosaic plural i divers.

Davant la càmera parlen ancianes, mestresses de casa, artistes, ex-prisioners polítics, estudiants, etc. i de fons sempre l'Havana com a realitat que s'imposa. El treball reflecteix tant aquells que estan a favor del sistema imposat com aquells que el critiquen; mostra les condicions que imposa el bloqueig, i un turisme que viu al marge i que suposa a més un marge per a la població.

Com a fil conductor dels relats i com a fons a més de les històries que presenta està la fugida com a única sortida, la construcció de basses com la possibilitat d'iniciar una altra vida lluny del bressol del daiquiri.