Una maleta perduda, deixada o oblidada en una sala d'espera, podria representar al protagonista invisible del qual tracta aquest subtil relat. Una història de tristesa, desconsol i impotència davant algú que no és capaç d'escapar de l'espera imperible amb una posada en pantalla fresca i àgil, aparentment contradictòria amb el relat, però que la completa mitjançant diverses paradoxes.

La història comença a partir d'una trobada usual en el lloc on les trobades solen ser casuals. Un passeig pels voltants abans d'agafar el vol suposa trobar-se amb moltes persones soles disseminades per les sales d'espera, d'on no són però on irremeiablement pertanyen. Mitjançant ocasionals diàlegs amb un home abandonat, narrats per l'autor, es relata la història d'aquest ser desemparat en una sala d'espera d'un aeroport (en tots els aeroports hi ha algú així). Una persona paradoxalment tancada en aquest lloc de sortides i entrades, d'enlairaments i aterratges, sempre retardada. Algú que ja no espera, que està i que anhela a la seva parella que es va anar un dia i de la qual a penes s'acorda, però l'espera. Aquest home perdut interpel·la amb el seu drama a qualsevol que per diverses circumstàncies espera en una sal, fins a arribar a contaminar amb la seva dissort i convertir a ser rebutjat al seu interlocutor, com si es tractés del virus de la solitud en espais públics de pas (per a alguns) i abarrotats.

A través de l'eficàcia visual que caracteritza a Daniel Cuberta Touzón a aquest treball descriu a una persona genèrica a través d'imatges de recurs multiplicades fins a la sacietat, aplicant a la paraula diferents metàfores visuals. Mitjançant de nombroses fotografies enllaçades i originals punts de vista, tant dels moviments que se succeeixen en qualsevol terminal com de situacions aparentment alienes, va traçant impressions d'aquest ser detingut en aquest «no-lloc» on tothom està de pas.