La Huida és una recreació dels títols de crèdit d'una pel·lícula que mai veurem. Es tracta del primer guió de Juan Antonio Bardem i Luis García Berlanga. Aquest guió s'emmarca dins del context espanyol i indaga sobre la política audiovisual del període franquista retent homenatge a tots/es aquells/es autors/es els projectes de les quals no van poder dur-se a terme, a un temps que ens permet especular sobre la suposada atemporalitat de la noció de gènere cinematogràfic.

Resolta com una animació, en el seu interior podem trobar diferents nivells de lectura que construeixen un únic relat. Així, la informació relativa a l'equip artístic i tècnic s'entrellaça amb les poques dades conegudes de la trama argumental. Esporàdicament apareixen alguns metatextos que fan referència a les incoherències sobre el relat de la censura del guió difós amb posterioritat per Berlanga. El leitmotif del vídeo són bitllets i accions de mines, suggerint amb això el contingut social que tenia suposadament el guió.