A mig camí entre el cinema assaig i el vídeo-souvenir, s'emmarca aquesta història sobre els vincles familiars. Utilitzant les imatges gravades en un creuer que van fer els seus pares, l'autor invoca una societat distòpica on els problemes de la convivència col·lectiva els resol un algorisme, i en la qual la prohibició de l'avortament és compensada amb una llei que permet als progenitors enjudiciar als seus fills si a l'edat de 30 anys no han complert amb les expectatives posades sobre ells. En La Veda, la veu en off de l'autor deriva sobre les seves figures paternals, despullant-les amb brutal honestedat sota la mirada d'un buit existencial amb forma de virus i amb l'únic testimoniatge d'una càmera de vídeo que és tractada com si fos un ésser nouvingut al món.