Aquest vídeo surt a la cerca. Acompanyar-ho és la nostra missió. Sortir a explorar els territoris pels quals aquesta recent producció de Toni Serra (2005) deambula no és tasca fàcil. Semblés com si tots aquells camins que recorren els homes protagonistes d'aquest film a la recerca d'aigua, i nosaltres amb ells, al llarg dels 7 minuts que dura aquest vídeo, anessin, tots, a desembocar en nosaltres mateixos per a abatre's sense remei, com va dir el poeta, “en el més profund del pou fosc del nostre cor”. No hi ha escapatòria possible, el caminar cap al coneixement d'un mateix sembla inevitable, no es pot eludir. Last Night Dirk està ple d'imatges, símbols i metàfores, però totes elles no són una altra cosa que reflexos d'aquell que mira, projeccions que revelen el nostre interior, el nostre costat més espiritual i per tant desconegut.

Basat en un poema de Najmudin Kubra, mestre sufí del segle XII nascut a Uzbekistan, aquest vídeo de Toni Serra se situa en un terreny peculiar dins del que alguns han vingut a dir documental d'autor, des d'allí ens mostra la ruta transitada per un grup d'homes a la recerca d'aigua per terres completament desèrtiques de l'interior del Marroc. Aquest rastreig, replet de metàfores i símbols, sembla conduir-nos, conforme avancen els minuts de l'enregistrament, cap a aquest món que tots nosaltres, sembla dir-nos Toni en veu del poeta sufí, portem en el nostre interior, aquest món al qual s'accedeix descendint el pou fosc que envolta al nostre cor.

En la pantalla el pit d'un home nu i tombat sobre el qual s'obre un forat profund convidant-nos a conèixer-nos, a saber més de nosaltres, a entendre, o almenys preguntar-nos amb més deteniment, què som, de què estem fets, com es componen els nostres desitjos, i en definitiva, què és el que perseguim, després de què anem, què és el que busquem,

Last Night Dirk es pot entendre també com una compilació d'escrits dirigits a aquell viatger que recorre el camí espiritual, totes les seves etapes, tots i cadascun dels elements sensibles i característics que es troben al seu pas; Unir-se a Toni Serra i acompanyar a aquest vídeo significa fer front a algunes experiències contemplatives que sens dubte sortiran al nostre pas esperant una resposta.

A l'espectador li toca ara, doncs, enfrontar-se al repte de donar explicació i dotar de significat a tot quant succeeixi en aquesta terra desèrtica que amaga en el seu interior un mar d'aigua cristal·lina, l'aigua del nostre pou.

Caminant preguntem. Caminant anem. Caminem doncs.