Es tracta d'un treball de recerca basat en un material d'arxiu molt concret: la col·lecció Acevedo de la Fundación Patrimonio Fílmico Colombiano. L'artista va dur a terme aquesta recerca l'any 2005 a la ciutat de Bogotà; allí va realitzar una primera selecció d'imatges donant com a resultat una primera composició de més o menys 105 minuts de durada que va concebre com a punt de partida.

Acevedo és un pioner del cinema colombià. El material que aquí es presenta correspon a uns enregistraments seus executats entre 1932 i 1956. Lectura, és, per tant, -d'aquí la seva homonímia- una “lectura” d'una cosa ja existent, un material previ que, en mans de Xavier Hurtado, es deconstrueix per a tornar-se a muntar amb una intencionada finalitat, molt diferent aquesta vegada (gairebé oposada, podríem dir), a aquella amb la qual l'autor original, adoptant una perspectiva imperativament colonialista, intentava mostrar els processos de modernització i progrés del país en oposició als contextos socials “endarrerits” –per a ser més exactes, caldria dir diferents- de les comunitats aborige i advenidiza; és a dir, la comunitat indígena i l'afrocolombiana, respectivament.

La peça acaba amb unes imatges del lliurament d'armes dels guerrillers del Pla (guerrillers gaitanistes) i els seus dos líders (que posteriorment serien assassinats, com ha estat comú a Colòmbia des que es va iniciar la contesa bèl·lica).

Hurtado entén aquesta obra com un work in progress, una cosa no conclosa, per aquest motiu en aquests moments es trobi treballant en altres versions procedents, també, d'aquest mateix material d'arxiu (Lectura # 2 i Lectura # 3). Aquests treballs s'estan gestant en col·laboració amb el músic Carlos Gómez, encarregat de construir la banda sonora a partir de paisatges i registres sonors així mateix procedents de material d'arxiu.

Les pautes que estableixen aquests capítols es corresponen amb alguna de les característiques constants de l'època colonial europea de principis del segle XX (especialment en el període de guerres) en països suposadament subdesenvolupats, com Colòmbia; pautes que podrien enumerar-se així:

- Guerres colonials causades per interessos econòmics ocults, com el conflicte amb el Perú en 1932, desencadenat pels abusos de la casa Arana (companyia britànic-peruana o Rubber Company) dedicada a l'explotació del cautxú.
- Jocs esportius amb exhibicions de simbologia olímpic-feixista.
- Fires industrials o projectes de “modernització” en el marc d'una industrialització naixent i procedent, principalment d'Europa i els Estats Units.
- Hisendes, hisendats i la política de dretes aplicada per l'església catòlica