Pepo Salazar aproxima a Lightplay / Blackheat l'experimentació fílmica amb el consum, el collage amb el tunning, i la voluntat artística amb el gust pel material. Els nostres ulls resseguiran un recorregut incert entre objectes cridaners que trigarem a identificar.

Pepo Salazar ha participat en diverses exposicions d'impacte internacional com Bad Boys en la biennal de Venècia (2003) o Emergencias al Musace Lleó (2005), i ha estat artista resident en Kunstlerhaus Bethanien de Berlín, així com a FLACC de Bèlgica. El seu treball té lectures internacionals i, al mateix temps, aproximacions crítiques a la cultura popular.

Partint de Lightplay: Black White Grey de Lazlo Moholy Nagy, Salazar dóna la volta al clàssic film experimental en entendre que la màquina no alliberarà a l'home. Si en el treball de Moholy Nagy apareix una visió positiva de l'evolució tecnològica, a la «versió» de Pepo Salazar l'objectiu no és un altre de mostrar a quin nivell ha arribat el consum de la tecnologia. El tunning es converteix en la metàfora perfecta per a parlar de com el mercat ha pervertit tota possibilitat de millora.

La càmera recorrerà movent-se, seguint l'estil avantguardista, un collage d'imatges on, al cap d'una estona d'observació, descobrirem altaveus, cables o equips de so especials per als afeccionats a la decoració dels seus cotxes. Centrant-se en els detalls d'aquest collage fotogràfic, Pepo Salazar impedirà que tinguem una visió de conjunt. El recorregut pel físic de les fotografies i els seus continguts cridaners es veurà acompanyat per la malenconiosa música experimental que unifica el vídeo. Si en altres treballs de l'artista (com Second Kjrob Corpse o 18591372-N) era el mateix Salazar qui creava la música, en aquesta ocasió recorre a una peça de Clara Rockmore, primera intèrpret femenina de Theremin