L'acció està situada a la casa Kaufmann, més coneguda com a casa de la Cascada o Fallingwater house, construïda per l'arquitecte Frank Lloyd Wright l'any 1936. La idea original d'aquest curtmetratge d'animació va ser la de situar uns personatges en un ambient particular, proposar una sèrie d'accidents i veure com reaccionaven.

Una parella es dirigeix per la carretera, més de sis quilòmetres, cap a una festa a la casa de les Cascada de Frank Lloyd Wright, durant el viatge amb cotxe ella li explica els detalls i curiositats de l'edificació, en arribar a la casa es troben amb unes instruccions del senyor Kaufmann i una festa de personatges de la cultura on succeeixen diverses performances i actuacions fins que hi ha un tall de llum. Diferents vistes desenfocades, en silenci, de dibuixos de l'edifici i els seus interiors. Les accions de la parella són transformades en la nova situació amb conseqüències no explicades. Els participants sofreixen una sèrie de contratemps disgregant-se. La reunió s'enfonsa tranquil·lament, amb un afany sense rumb, deambulant estranyament cadascun pel seu compte.

Una animació realitzada amb dibuixos al llapis de diversos tipus i, a més del frame to frame,, efectua panoràmiques sobre el mateix dibuix i imatges fixes. El so és ambiental mentre que la veu del narrador i els diàlegs són transcrits mitjançant subtítols com una història paral·lela als que es presenta en imatges. A més dels sons de la situació, s'escolten paraules o balbotejos i diàlegs dels assistents a la festa mentre s'entrecreuen les converses amb els subtítols (que no són traducció d'aquests) en narracions paral·leles. En tots els sentits —narració, àudio i dibuix—, la conducta distant d'uns personatges insatisfets i apàtics és esbossada.

Una pel·lícula curiosa, senzillament tèrbola i estranya. Recordant llunyanament a El ángel exterminador, de Luis Buñuel, els participants de la festa en un edifici emblemàtic es veuen intimats. La posada en pràctica d'accions i situacions momentànies modifiquen les convencions en un entorn excepcional. Les relacions esporàdiques i particulars avancen en funció dels estímuls del moment cohabitant en un sense sentit de pertinença que estanca la percepció i la seva culminació. La narració progressa a través de seqüències de dibuixos heterogenis, accentuat per diferents successos que no es completen, amb ambigus diàlegs breus desencadenant en un final xocant. Per a Bagnat la indiferència i les incògnites que produeixen les relacions humanes són elements que engendren enigmes. Una exploració de la narrativitat personal que enfosqueix qualsevol especulació a favor del gaudi gràfic.