Los grillos és una conversa nocturna des d'un balcó que utilitza l'entorn urbà per a entendre una intimitat. Aquesta peça audiovisual recull fragments del paisatge de Pontevedra divagant amb una veu desconeguda que es recrea lliurement reflexionant sobre la ciutat, la seva societat i l'anònim. La veu és Luis, amic de l'autora, que viu al carrer, i després d'una conversa casual, de res concret, es converteix en el narrador de la història.

El so dels grills també actua latent durant tot el vídeo. La realitat quotidiana, observada des de fora, ofereix determinades condicions per pur atzar, mostrant les seqüeles de trobades i desacords, a vegades contradient el sentit de viure fora i dins. En la seva materialitat, combina el vídeo analògic i digital, a través d'un llenguatge de formes abstractes, plàstiques, de textures no identificades, plasmant els seus propis errors i format, mantenint un ritme i moviment propi en l'estàtic que rememora una cosa latent. També existeix un germen de captivitat en l'obra, després del confinament, les nostres cases van funcionar com a refugi i els sons exteriors van funcionar com a fuita.

Aquesta obra ha format part de l'exposició “Hecho en casa. Vídeo arte doméstico actual en España”, en la secció Off de Projector 2023, comissariada per Carlos TMori al centre cultural Conde Duque (Madrid).