L’escena inicial d’aquest vídeo (uns nens fent tocs de pilota) no anticipa el caràcter tens de la trucada telefònica que s’esdevindrà. En un dels treballs més atmosfèrics i cinematogràfics de Venga Monjas, la tensió es crea a partir, sobretot, de la banda sonora inquietant i el pes dels silencis que mantenen els dos interlocutors: un nen a qui li agrada el futbol i un home que adora ballar.

La conversa avança però no adquireix sentit; el contrari, el perd a mesura que els dos personatges dialoguen. De caràcter oníric (de fet, sembla un malson), la influència de Twin Peaks és clara. El vídeo té una direcció d’art i de fotografia més cuidada que en altres ocasions, molts dels seus detalls desconcerten i, alhora, doten les escenes d’un humor absurd que, combinat amb la tensió creada, converteixen aquest vídeo en una peça malaltissa i hipnotitzant.

Aquest vídeo va ser presentat al Festivalito (VIII Festival Internacional de Cine Chico de Las Palmas).