Davant la necessitat d'incorporar a una tercera persona intermediària en la cerca de finançament per a la seva pel·lícula, León Siminiani construeix un petit manual d'ús en el qual a partir d'esbossos narra un guió, sempre dubitatiu, sobre Queen, l'Índia, el viatge en si, la construcció d'una idea…

Carta, o manual d'instruccions, per a una desconeguda, María (interlocutora creació de l'autor) a la qual narra una pel·lícula sobre un viatge existencial, que es transforma en un diari realitzat a posteriori, vist amb la distància però encara traumatitzat per les experiències. El seu viatge a l'Índia és fragmentat al voltant de diferents punts de partida, cada mirada és un guió potencial, la creació d'una ficció. Explicar-li-ho a algú aliè completa un joc que l'autor utilitza per a depurar els seus enregistraments.

De l'arravatament de la vida, produït per Queen, esbossa una pel·lícula denominada Mapa, d'un resulta d'un existencialisme actiu. Aquesta imperiosa necessitat de fer alguna cosa origina revelacions i moments màgics dins de la seva solitud, tant sobre la pel·lícula com de trobar una companya.

Els diferents plans i sons oposats són filats (o embolicats), a través de la veu en off de l'autor, subvertint les relacions habituals en la construcció de les ficcions fílmiques mitjançant un treball, sempre en procés, de com seria la història. Un viatge, els seus dubtes en trobar una línia argumentativa, les seves temptatives… Els salts a la narració són els d'algú que ha d'explicar alguna cosa però no ho té molt clar, per la qual cosa acaba convertint-se en una relació de tàctiques davant les reaccions possibles del potencial interlocutor. Un relat sobre el relat d'un projecte en construcció.

Pel·lícula realitzada per encàrrec del festival Gandules 2010, que, d'acord amb la labor de Siminiani, tracta de ficcions sobre «personatges perduts i sense rumb, cerques sense fi, viatges cap al desconegut...»