A ELos últimos días de diciembre con Allan Sekula Carles Guerra entrevista a Allan Sekula amb motiu de l'exposició de les seves peces sobre la catàstrofe del Prestige en les costes Gallegues.

«… ús crític de les maneres documentals cap als interessos geopolítics, dels quals ha tractat durant molt de temps l'obra d' Allan Sekula. […] Amb aquestes “geografies imaginàries i materials del món capitalista avançat”, traça un “mapa cognoscitiu” del nostre ordre global. No obstant això, amb els seus canvis de perspectiva en la narrativa i la imatge, Sekulaes mostra tan reflexiu com qualsevol altre nou antropòleg sobre la hybris d'aquest projecte etnogràfic». (Hal Foster, L'artista com a etnògraf)

L'exploració de la persona, i les seves idees, és un dels motius perquè Carles Guerra vas entreveure a Allan Sekula amb motiu de l'exhibició de la seva obra entorn del rescat de les costes gallegues per part de voluntaris després de l'enfonsament del petrolier Prestige. Aquesta no és una entrevista a l'ús, és un treball de sondeig en profunditat, ja que l'autor no és un periodista sinó un artista que compagina el seu treball amb el de comissari, precisament d' Allan Sekula, i crític del suplement “Cultura/s” del periòdic La Vanguardia. Diari que, al costat del CCCB, va encarregar i va publicar la sèrie Black Tide/Marea negra: fragmentos para una ópera sobre la recuperación de la Costa Gallega. No existeix innocència ni desconeixement, encara que sí una manera de retratar fred i distant (en el qual apareix Allan Sekula davant les seves obres exposades) amb inserits tant de les fotografies exhibides com de moments en la costa mentre Sekularealitzava aquesta sèrie.

La conversa tracta sobre diversos aspectes de la producció de Sekula partint de la seva experiència a Galícia aprofundint en el moviment social de suport voluntari que va desmuntar les coartades d'ocultació per part del Govern espanyol. Sekula comença a treballar sobre la catàstrofe ecològica a tres mesos de l'enfonsament, quan l'impacte mediàtic s'ha suavitzat, mentre el voluntariat (provinent tant d'altres zones del país com de Portugal, França i uns altres) està treballant contra els efectes oleaginosos del “chapapote”. Aquest retrat coral: fred, distant, fragmentat i perifèric, en contra de tota identificació amb el periodisme, permet un eficaç document humà sobre la companyonia i la frustració dels qui recollien el quitrà.