Pedro Ballesteros ens presenta en Lucía un conte màgic, una narració que neix en els somnis i segueix en un món a l'inrevés: el món de les ombres. El context de la ciutat, els seus sòls, es converteix en l'espai per a la imaginació, per a l'aparició dels personatges típics dels contes tradicionals.

Lucía té l'estructura pròpia dels contes. Un personatge femení, una nena, viurà infinitat d'aventures després d'arribar accidentadament a un món màgic. Des del seu llit, Lucía entrarà al món de les ombres en caure dins d'un toll. A partir d'aquest moment, seguirem la seva ombra enfrontant-se als poders malvats de la bruixa, a les pors que desperten els monstres i a la doble moral dels personatges còmics.

La música i els efectes sonors acompanyen els moviments frenètics de la nostra protagonista. En el món de les ombres no hi ha idioma, però si que existeix una comunicació entre els diferents personatges, recuperant la gestualitat del cinema mut.

Pròxim a Alicia al País de les Meravelles de Lewis Carroll, el món de les ombres té la seva pròpia lògica que Lluïa haurà de seguir per a escapar i tornar al món real. Filmat d'una manera molt intel·ligent, Pedro Ballesteros utilitza imatges simples per a crear una ficció d'alt nivell. Per aquest motiu, el present treball ha estat premiat internacionalment en festivals com el Festival de vídeo de Navarra (1995), el Festival Internacional de Vídeo de Canarias (1995), el Festival de Cine y Vídeo de Brno (1995), el Chicago International Film Festival (1996) o el Brooklyn Council for the Arts Film Festival (1996).