Crear la unitat d'"Espai" a través de la llum. Espai de memòria. Espai de cultura. Espai immaterial. Espai de simulació.

Prendre la llum com a pura existència. Reprendre les vidrieres, com a murs translúcids invisibles, composts per formes visibles, imatges que responen a un programa iconogràfic que té la intenció de comunicar alguna cosa, el més complet cicle figuratiu de la Història de l'Art.

Aquesta imatge té un valor polivalent: real i conceptual; visible i intel·ligible, a més de l'espiritual.

Amb la realitat virtual, traspassar l'exterior de la imatge per a trobar-se a l'interior d'un món iconogràfic, la presentació en imatges simulades d'una altra realitat.

L'acció es desenvolupa en tot el recinte històric del claustre de la catedral, captant els mons de les energies subtils existent en aquest entorn sagrat i convivint amb els seus plans d'informació material i immaterial. Al final efectuar un nou recorregut virtual de l'espai de la catedral en el qual se situen tots els codis de l'imaginari de les vidrieres i en el qual ens podem endinsar en cadascun dels continguts del discurs visual, convertint així el mur de pedra en imatge transitable.