Estem en l'aire. En l'aire i per a vostès.

La màgia d'aquest vídeo realitzat per Toni Serra l'any 1999, no és una altra que aquella que es desprèn dels propis tubs catòdics, aquest il·lusionisme capaç de transformar meres imatges en realitats que influeixen i deformen les nostres vides. «La caixa ximple» és també aquesta altra caixa que, en tot espectacle de prestidigitació, s'utilitza per a fer aparèixer i desapareixes coses, objectes, gent...

En els 11 minuts que dura aquesta peça, el seu autor, realitza un recorregut molt personal per alguns racons d'una de les majors col·leccions de cinema existents en l'actualitat, i l'única, podríem dir, que des de fa anys és de lliure consulta i accés gratuït, ens estem referint als arxius Prelinger; en ells estan albergats des de la seva fundació innombrables materials fílmics, normalment considerats efímers, especialment filmacions casolanes, documentals, material publicitari, promocional i educatiu anterior al vertiginós creixement del vídeo domèstic a tot el món..

La mirada que Toni Serra realitza sobre aquests materials i la seva posterior realització i assemblatge sembla estar obstinada a mostrar-nos un costat espiritual, mental que transformaria a aquest emissor de missatges, imatges i signes conegut pel nom de televisió, en alguna cosa semblança a una secta religiosa, una secta que, com totes les sectes, camina a la recerca de la llum al final del túnel, o tub, tub catòdic en aquest cas. L'adveniment d'una nova religió s'acosta, això podem entreveure en contemplar aquest vídeo, un nou culte format per anuncis comercials i fragments extrets d'antics films considerats educatius, capaços de configurar fervents i devots seguidors sempre disposats a consumar els manaments impresos en la superfície de les nostres pantalles.

En un moment determinat Magic in the air, mostra en escena el rostre d'un nen il·luminat pels raigs de llum procedents del televisor, potser és aquesta imatge una de les quals millor il·lustren aquesta semblança entre espectacle i imatge religiosa. Del fons de la pantalla, l'autor aconsegueix extreure un periscopi i ens el acosta perquè puguem contemplar millor l'esperit que la tele conté. Examinin vostès mateixos què s'amaga després d'aquest cúmul d'arqueologia mediàtica. Passin i vegin.