Si bé les obres de l'artista Txomin Badiola sempre s'han caracteritzat per la seva complexitat interpretativa i per l'acumulació de signes que en les mateixes apareixen, aquest treball li afegeix un gir més en estar gravat utilitzant com a marc les diferents obres i instal·lacions que l'artista basc va realitzar l'any 2002 per a la mostra que oferiria en el MACBA.

En el vídeo es perfilen un rest de narratives en les quals diferents personatges interactuen dins d'un espai carregat de significants i amb un fort pes estètic. Això fa que les diferents històries que esdevenen tinguin un pes relatiu, no necessitem d'una trama perquè aquestes reporten portadores de sentit. Les capes de lectura se sobreposen a les capes visuals, la veu en off es construeix de forma paral·lela a les imatges que al seu torn prenen prestat fragments d'altres obres del mateix autor. Les càmeres graven a les càmeres i els signes es desplacen els uns als altres, des de referents del món de l'art a banderes, frases i cites a fragments visuals, tot això compon la realitat d'aquest treball simbòlica i conceptualment saturat.

La realitat que es presenta és fragmentària, els fils temporals es deixen anar per a enfilar-se de nou els uns amb els altres i tot transcorre en un marc d'una metaestructura conceptual que qüestiona totes i cadascuna de les escenes que podem contemplar. Les subjectivitats dels actors es desplacen pels signes que els emboliquen, la identitat es perfila com una cosa canviant i contingent, el context marcarà totes les paraules que profereixin els actors i els seus gestos estaran sempre atrapats entre la intenció i la seva possible lectura. D'aquesta forma Badiola genera una de les seves obres més complexes i simbòlicament riques, desentramant la narrativa que es presenta no garanteix per a res la compressió de l'obra sinó que és una possible forma d'acostament entre moltes altres.