Estiu, al tren, anada i volta, de la vida al lloc de naixement, Julián Álvarez improvisa un autoretrat. La revisió del viatge existencial és conreada per la relectura d'una novel·la postergada, Mañana en la batalla piensa en mi de Javier Marías.

Un mateix text, Mañana en la batalla piensa en mi aporta dues visions complementàries, dos autors que provenen d'universos diferents però units per les dues cares d'un llibre, escriptor i lector. En Mañana en la batalla es desenvolupa una ego-movie en virtut de l'existència del llibre com a objecte, la seva portabilitat, immediatesa i visualitat. Com el mateix Julián Álvarez comenta, «l'ego-movie és una 'pel·lícula o enregistrament que un fa de si mateix enquadrant-se en primer terme i relegant al fons tota la resta'». Un eix que articula tots dos trajectes creatius per a completar-se sensiblement.

El vídeo parteix amb la tranquil·litat activa de relaxar-se i sortir de la monotonia gaudint amb el desfasament de la raó en un tren. Els moments d'autoscultació exterior es creuen amb el reconeixement de la seva lectura, com un mantra, des de la solitud del viatge físic a l'íntim, perdut de si mateix en un acte d'exploració creativa. Acció i text es condensen per a la cambra desenvolupant formes específiques d'assimilació. Julián Álvarez es mira en una sort de miralls gravitant entre el respecte al llibre i l'alienació de la seva lectura. Els moviments de càmera, entesos, en el sentit MacLuhaniano, com a extensió corporal, o en el Teresià de “visc sense viure en mi”, flota i rastreja les pàgines, les lletres, al lector i la imatge de l'escriptor en un intent d'amalgamar experiències i sentiments.

Les ego-movie tanquen un cercle que va començar, com a càmera-a-mà, amb un travelling arran de terra de diversos minuts en W.S.N.S. (1984); continua amb El Ring (1989); segueix amb la perxa telescòpica FishCam i, finalment, la cambra és girada 180 graus per a gravar-se el mateix autor, «com si fos una pròtesi que respon espontàniament als impulsos del coco, de l'estómac, o del cor». Una realitat textual en la qual el seu propi cos està implicat, convertint-se en protagonista de l'escena i autoretratant-se des de la lectura de l'altre.