Joan Leandre evidencia el terrorisme mediàtic. MAP Zero és el vídeo amb més insults per segon de l'escena espanyola. Desballestant pel·lícules de sèrie B (Mega Assemble Project 0.1), com era costum a la BRCW (Broadcast World) a la fi dels anys 90, produeix una Apocalipsi particular, una pel·lícula de catàstrofes on el perill es troba en el progrés de la violència.

El començament de l'acció de MAP Zero es desenvolupa en el terrat d'un edifici des del punt de vista d'un borratxo, que esputa un monòleg contra el sistema i acaba veient la llum (d'una bomba). Les comunicacions fallen i es produeix el caos, un virus transmès per les ones provoca altercats. L'anarquia, el foc i la violència prenen el poder, tot falla, no hi ha salvació..

Forçant el cinema americà de catàstrofes MAP Zero és fruit de caòtics assemblatges entre emissions televisives. El so prové d'una col·lecció d'improperis corresposts per una imatge constantment alterada i apedaçats mitjançant textos de corporacions televisives, màximes en diferents idiomes sobreescrites en la pantalla a manera d'ordres subliminals. A través de la ficcionalització del vídeo escratx (sacsejades de fragments visuals i sonors de materials cinematogràfics aliens) Joan Leandre dirigeix a l'espectador cap a noves lectures de l'agressivitat. L'origen dels fragments, uniformats en el blanc i negre, és dissolt pel seu xoc que construeix una brusca narració plena de girs inesperats, sorolls mediàtics i transcripcions fugisseres. L'espectador es troba front un devessall agressiu de missatges, referents, malediccions, revoltes, irreverències i meditacions drogades col·locant-li en un estat d'alerta i alteració constant.

Aquest vídeo forma part de la sèrie MAP (Mega Assemble Project), iniciada en 1994, on Joan Leandre tracta amb els poders mediàtics que amenacen a la humanitat com una mega corporació, apropiant-se i adaptant les seves estètiques, logos, símbols i advertiments. A aquesta extensa sèrie de vídeos li van seguir Fundación Zero i Serial Monuments que van concloure amb el CDrom interactiu Mega Assemble Project MSN – Adult Playground 1.0. en 1996. Obres vinculades, tant en els seus pressupost formals com ideològics, amb els projectes que van néixer del col·lectiu 12a visual o a través festival barceloní Ovni, col·laborant mútuament amb Toni Serra, Nuria Canal,José Manuel Palmeiro o Xavier Hurtado, entre altres. En els quals, a través de diferents lobbies particulars, parodiaven críticament els engranatges del poder de les cadenes televisives, el món de l'espectacle, les agències de propaganda i el nou entramat corporatiu del negoci informàtic.