Explorant el referent Bollywood Julia Montilla ha desenvolupat amb ballarines autòctones el nombre musical Masti una dansa tradicional hindú estereotipada pel cinema, amb veu en playback i amb tocats i exquisit vestuari que, com és habitual en aquest tipus de pel·lícules, es canvia freqüentment al llarg de la cançó, en un teatret de fusta. Emulant l'escena del tema Julmi sang aankh ladi de la pel·lícula Madhumati (Love never dies!, 1958) ha interpretat aquestes influències en una preciosista fantasia dansada sobre una història de reencarnació i amor etern, assimilant l'estètica de les produccions de baix pressupost del cinema de hindú dels anys cinquanta.

La sèrie d'obres Too Much Heaven (composta pels vídeos Heaven Must Send You, Seduction i el propi Masti) dóna forma a una variada reinterpretació de l'estètica All-India Films. En ella Julia Montilla redimensiona la seva recerca sobre la representació cinematogràfica de la dona i l'elaboració de models i tipus culturals. Si bé en els seus vídeos Golden Waves o Fenómena tractava el model Hollywood en aquesta sèrie analitza l'altre costat del cinema comercial, el produït en Mumbai (Bombai). Les pel·lícules de baix pressupost realitzades en Bollywood, que solen durar tres hores i la senzilla trama de les quals està plagada de joiosos nombres musicals, han consolidat una ideologia patriarcal en les relacions sentimentals en l'Índia. Les formes d'expressió del popular que tamisades per la indústria cinematogràfica, a través d'estrictes conductes específicament codificades, han desenvolupat un imaginari cultural on s'ha exemplificat, i educat, aquest tipus de relacions sensibleres on la dona, no sense caràcter, acaba sucumbint als encants del seu home. El desig sexual i les confabulacions afectives de les dones són suavitzades en un registre idíl·lic de l'amor mitjançant els balls alegórics.