Meet my Meat N.Y. és un incendiari discurs que qüestiona la filosofia de l'American Way Of Life, i la infructuosa cerca de les restes de l'amor i el cinema als carrers de Nova York.

Les megalòpolis són l'embornal pel qual es precipiten les restes de l'amor. És possible estimar en N.Y, on la deshumanització cotitza en borsa? La majoria de les referències cinematogràfiques que uneixen N.I. amb l'amor són tristos, quan no lúgubres: pensem en Taxi Driver (1976), aquest crit desesperat d'un àngel redemptor, on irremissiblement la bogeria s'imposa a la nit de neó. En Cowboy de Mitjanit (1969), cop al somni americà en el qual la cerca desesperada de l'amor per sòrdids personatges que només troben refugi compartint els seus somnis, està abocada al fracàs i a la solitud més absoluts.

Aquest concepte de l'amor nihilista i descregut es troba a Meet my Meat N.Y. , deliri existencialista sobre la ciutat que mai dorm, sota l'ombra d'una massacre, amb la seva panòptica visió que ens escruta fins a les entranyes, per a convertir-nos en carn d'espectacle, en polítics eròtics, en preses d'un predicador guillat que il·lumina els vicis i vacuïtats de la Gran Poma.

Aquest fake oscil·la entre Times Square en N.Y. i el carrer Nanjinglu a Xangai, coneguda com el primer carrer comercial de la Xina. Un infern lúdic poblat per zombies consumistes i abrasats pel foc de neó, a la caça de desitjos espectrals confirmant els pronòstics de Bauman: «Si complim els nostres desitjos, cau la societat de consum».

N.Y. cerca la puresa de l'amor per a disfressar-lo de foscor i consum.