El retrat de José Menese està organitzat com una successió alterna de trams parlats i cantats. El cantaor es compta a si mateix mitjançant el doble registre del canti i la paraula. Entre aquestes dues coses semblen albirar-se correspondències, com si la paraula que narra experiències fes exegesis del canti. Però també es pot entendre des de l'altra direcció, des dels gestos precisos de l'artista que tal vegada, i no només quan canta, crea les maneres de la seva presentació.
