Isaki Lacuesta investiga en aquest vídeo les materialitats de la imatge. Tres tipus d'objectes observats a través d'un microscopi electrònic: dos quadres, un bitllet d'un dòlar i diversos fotogrames de cinema en avançat estat de descomposició, i una ficció entorn de la persona que analitza aquests fragments i de com els fotogrames de la pel·lícula (semblants però amb petites variacions) la sensibilitzen per sobre de la seva neutralitat científica. Una mirada, que es vol objectiva, i que per tant cregui història narrada (el sentit de la qual, al seu torn, és posat en qüestió per la imatge).

“…quan l'art se'ns queda curt, hem de fer ús de la ciència”. (Isaki Lacuesta)

Microcoscopias  participa d'una sèrie d'estudis experimentals d'Isaki Lacuesta sobre la materialitat de la imatge, tant artística com de poder. Si bé Ressonàncies magnètiques tracta del concepte, ben físic o ben mental, per a estudiar la imatge i el so,; en Microscòpies, incideix en la composició física de les imatges materials en ser analitzades per un microscopi electrònic, per a generar, finalment, com la curiositat incideix sentimentalment en l'ésser humà encara intentant ser racionalment científic.

Aquest vídeo documental estructurat com un informe catalogador amb un extens epíleg, es divideix en quatre parts: Paisajes del natural, El ojo de dios, Eclipses i Microcosmos,un relat de ciència-ficció escrit a partir de les experiències prèvies. A Paisajes del natural analitza els pigments de dos quadres del segle XIX, un veritable i l'altre fals. A El ojo de dios aprofundeix en l'entramat de la piràmide que apareix en els bitllet d'un dòlar, des d'una cita d'un cosmonatura rus. Eclipses explora diferents fotogrames de cinema en avançat estat de descomposició. Microcosmos, no obstant això, genera un relat, en un futur incert, narrat en xinès recomponent les dades microscòpiques obtingudes en les experiències anteriors: sobre la pintura, els diners i el cinema (quan aquest ja estigui oblidat). Un relat sobre la fascinació de l'altre des dels petits indicis de la seva existència. La ficció explora aquests conceptes al costat d'imatges cinematogràfiques d'una noia (que suposem que és la que apareix en aquests pocs fotogrames explorats en el microscopi dins de la narració) apareixent petites idees articulades de major complexitat. Una sort d'exploracions que generen una il·lusió aparcada per l'objectivitat del procés científic.

Pràctiques objectives d'exploració de les imatges evidenciant la seva fisicitat. Jugant amb la idea de la representació d'una subjectivitat estableix el context en el qual una imatge es torna visible, fent visible el que generalment s'oculta: una materialitat objectiva (fins i tot en alguna hi ha vida), que dorm en tota representació.