Perumanes utilitza en aquest treball el vídeo com a possible eina de collage, en el qual juxtaposa diferents fragments aparentment inconnexos.

La primera escena té com a protagonista el cos nu d'una dona que jeu sobre sorra. La càmera la recorre de forma precisa per a passar a continuació a una sèrie d'escenes de carrers de Sevilla, d'animals que subratllen la manca de connexió que així mateix s'estableix en el text que se sent en la veu en off.

La tercera i última part del vídeo reprèn la imatge de la dona nua però en aquesta ocasió sobre un fons blanc sobre el qual es converteix en objecte i subjecte d'un exercici pictòric que al seu torn ressegueix la cambra. L'última imatge ens mostra un nu femení del pintor Modigliani. La relació entre les diferents parts del treball queda oberta a la interpretació de l'espectador.