Aquest, un dels treballs mes surrealistes de l'autor, és un excel·lent exemple de la integració de certs aspectes de la dansa contemporània en el gènere del vídeo. A través de la creació d'una sorprenent i desarticulada narrativa, Teixidó al costat de Mal Pelo, aconsegueixen crear un espai en el qual el moviment i la imatge entren en conjunció per a crear una extraordinària experiència.

En aquest vídeo veiem com els seus autors no temen perdre's i empènyer els aspectes humorístics i experimentals de la seva obra a noves quotes, partint del que sembla una història convencional per a arribar a un punt absurd i surrealista, en el qual clonis ballarins assumeixen el protagonisme d'una acció carregada de referents i picades d'ullet. Els colors es dupliquen i omplen la pantalla.

Sobtadament veiem com l'acció es veu travessada per un crit d'angoixa de la protagonista de la història, aquest punt d'inflexió serveix per a retornar ordre als esdeveniments, canalitza els esdeveniments en el seu cabal i ens adverteix que malgrat tot, hi ha certes lleis que no s'han de doblegar. Malgrat que de format aquest treball és molt mes televisiu que altres obres del mateix autor, no hi ha dubte que suposa un excel·lent experiment visual que ens augura una llarga relació entre dos àmbits en principis diferents, el del vídeo i el de la dansa contemporània.