Recerca sobre moments liminars en els interiors de la matèria flexible vegetal. Fulles que semblen beines en macro i il·luminades sobre fons fosc, els seus moviments davant la càmera i els desenfoquis d'aquesta semblen dotar-les d'energia. Flores descolorides, tiges, espines i altres fibres se superposen en clarobscur atorgant el dinamisme del so a vegetals aparentment inanimats.

Mitjançant un procés de depuració estilística i analítica d'elements vegetals, Juan Rayos ha desenvolupat un hipnòtic vídeo en el qual evoca rastres de vida en un joc complex de relacions orgàniques. Un enregistrament ric i interessant, editada subtilment, en la qual solapa ombres sobre llums abstraient-la cap a òrgans indefinits. En un to sèpia grisenc la cambra va recorrent els plecs de diferents plantes que s'inflen i obren suaument evolucionant fins a un discret èxtasi. Tibant-se, gemegant, sentint i extasiant-se fins que arriba un moment en el qual és difícil identificar si es tracta de carn humana o vegetal.

Un vídeo purament sensorial en el qual, com a bon vj., es deixa portar pel so al qual dicta la seva materialitat visual. A través de la seva intuïció i experiència aconsegueix una tibant fruïció en les qualitats visuals d'una cosa tan comuna processant la mirada, gargotejant les formes, convulsionant-les, enfosquint-les per a solapar-les. Entren i surten a diferents temps, en un ball pertorbador, carregant-los d'energia en expansió fins que els mínims elements arriben a semblar parteixes animals, fòssils o del cos humà en mutació (recordant subtilment el seu treball anterior «Dins»). Una ambigüitat formal que té aquí la seva expressió mes intensa, llum i ombra, vegetal i mineral, material i immaterial, calma i moviment. Un profund bufo orgànic que murmura en calma a partir de parar esment als petits detalls generant un univers de miratges.