Les diferents peces de Na vibración (En la vibració) proposen una mirada íntima cap al paisatge i els elements naturals. Partim de la creença en una energia latent en el món, en la naturalesa i en les coses. Ens desplacem per diverses atmosferes: un bosc, un incendi, una cataracta, un cràter... i ens aproximem als elements naturals buscant captar l'energia invisible que els impulsa. La mirada (la càmera) queda fixa, és el paisatge el que es mou. Enfront de l'enquadrament estàtic la realitat es desplega inesperada, nosaltres procurem captar els seus ritmes i moviments. En aquesta contemplació ens mantenim a l'espera de l'instant revelador on aquesta energia es manifesti.

Comparteixo la creença d'Henri Bergson en l'existència d'un temps interior no homogeni, diferent del temps exterior materialitzat, que es mesura per la intensitat de l'experiència. El temps exterior s'estén en l'espai, en canvi, el temps que flueix en la nostra consciència, és temps pur. És la dureé, la idea de durada. Crec que si en concentrar l'atenció en aquests paisatges aconseguim aconseguir un instant de connexió amb el mirat, penetrarem en un nivell més profund de consciència, en una sublimació, on el temps es densificarà i s'expandirà adquirint durada. La imatge del paisatge passarà, d'aquesta manera, de ser una realitat exterior a una representació mental. La mirada s'entotsolarà, tornarà cap a dintre, cap al record de l'impacte de la imatge. Amb el paisatge observat en silenci busquem aquesta concentració necessària, dotar d'un espai d'intensitat. Aquesta experiència íntima del paisatge és la que busco en la sèrie Na vibración. Tota aquesta concepció xoca amb la presència dels homes, que ens retorna al terrenal amb la seva activitat, per exemple amb la tala d'arbres o l'extinció de l'incendi.

Cada vídeo situa un element de la naturalesa com a protagonista, quedant sempre la figura humana relegada a una posició secundària, sent bé testimoni de l'activitat natural, bé agent actiu que intervé en ella. Les persones són observades sempre integrades en un paisatge, en el qual es dilueixen. Ens interessa la influència que l'entorn exerceix en l'home. Per mitjà d'enquadraments amplis on les persones es troben distants, plantegem una reflexió en la relació persona-paisatge.