En aquest treball, SomosNostros ens fa partícips d’una entrevista que analitza la figura de l’artista emergent dins el context espanyol. Les preguntes són extretes d’un estudi de camp real (realitzat des del 2013 a diferents agents artístics emergents d’Espanya), però l’escenari és buscadament fictici: una platja caribenyes que no dissimula el seu caràcter fals i que funciona com a teló de fons de l’escena.

L’escenari contrasta amb la fredor de la conversa, que desgrana —amb una mirada crítica— les situacions de precarietat amb les que un artista emergent es troba. El cel blau, les palmeres, la sorra blanca i l’aigua cristalina, ens remeten a un paisatge paradisíac que contrasta amb la precarietat exposada i, també, amb la formalitat del format l’entrevista.

Una entrevista que no respon al model convencional: en primer lloc, perquè ni l’entrevistadora ni l’entrevistat obren la boca i la seva veu és reemplaçada per una veu en off robòtica, que absol la conversa d’humanitat i n’accentua la fredor. El segon element disruptor és la interacció entre els dos individus: el subjecte entrevistat es manté obedient i no ofereix resistència a l’incordi constant al qual és sotmès per la persona que planteja les preguntes. Interaccions que començaran sent suaus però aniran escalant a mesura que avança el diàleg, com si l’entrevistat fos ostatge i l’entrevista una tortura, de la qual ni tan sols intenta lliurar-se.

Aquesta acceptació del segrest és una idea que s'adiu amb el fons conceptual de la proposta, ja que —sense abandonar la ironia i l’humor— explora la culpa que juga el propi artista emergent en acceptar (i, conseqüentment, perpetuar) les males pràctiques i precarietat del sector cultural espanyol.