Encara que l'acte de rasurar resulti excitant per a algunes persones, en aquest vídeo s'anul·la tot erotisme, per la cruesa de l'enregistrament, resituant-ho en l'àmbit del banal. Pesi a la dita popular, «on hi ha pèl, hi ha alegria», el borrissol també indica deixadesa per part de la seva propietària. Malgrat que en les cultures orientals les dones han dedicat un gran interès per la depilació, com a mètode de neteja, en la cristiandat no era normal aquesta pràctica per anar en contra de la moral.

Cajaraville executa un «procés lent i exhaustiu», com una pena imposada, la pèrdua de la rebel·lia capil·lar cap a una normalització estètica de la neteja, evitant que la naturalesa actuï en tota la seva plenitud, «com a cerca i forma d'alliberament».

L'excepcional en aquest vídeo prové del joc de velocitats en el procés, alentint els moments de tensió (com tirar el pèl tallat), i la relació de sons de carreres de cotxe, raspats, nens parlant en alemany i, per a concloure, sons d'ocells alliberadors, però mecànics. Des d'un punt de vista psicoanalític ens portaria a una forma simbòlica de fixació infantil, bandejant la rebel·lia adolescent durant la qual floreix el borrissol.

Inscrita en els seus inicis en el joc de miralls virtuals desenvolupa, a través d'un nu en vídeo domèstic, una metamorfosi de la seva pròpia persona. Les posteriors evolucions en polimòrfiques identitats parteixen de zero en aquesta autobiografia visual.