Once a sleepy fishing village, the town now has a population of over 22,000. Nerja’a population swells to about 90,000 in the summer…it has almost no history until tourism hit. Rick Steve’s Guidebook, 2006.

No és infreqüent en la literatura turística l'al·lusió a aquests increïbles salts mortals del "llogaret de pescadors" al "centre turístic", d'un passat sense data, etern, permanentment ancorat fora del temps, en una quietud de la qual només desperta davant el click de les càmeres de fotos; aquesta fantasia respon a l'obsessiu miratge del turista sobre el "descobriment" del lloc "desconegut", "amagat", les "platges verges", etc. i denota la persistència d'un somni tòpic de tipus colonial: el paradís que viu ignorant de la seva pròpia condició fins a ser descobert per un subjecte capaç de comprendre-ho en la seva veritable dimensió, això és, un subjecte culturalment superior, entenent-se sempre com a pertanyent al mateix món que l'objecte en qüestió, només que situat en un estadi d'evolució més avançat -també segons un sol tipus, una manera única de desenvolupament. La insistència en aquest décalage cerca subratllar aquest contrast temporal entre dos temps, entre dos moments de la Història, d'una Història d'itinerari únic, en la qual només es reconeixerien diferències de grau cronològic.

Un lloc és el producte d'una imaginació que no apel·la exclusivament a la memòria, sinó que comporta una bona part de fabulació. I aquest lloc, en la seva vocació turística, arriba a ser l'expressió d'una rememoració col·lectiva composta de múltiples vinculacions entre el passat profund i un present ràpid, evanescent; un lloc que no sempre sap d'on ve, què ocorre entorn d'ell i per sota d'ell. Marie-François Lanfant: Identité, mémoire, patrimonie et touristification de nos societés, 1994.

Nerja, once, produït amb motiu de l'exposició Tour-ismos. La derrota de la disensión (Fundaciò Tàpies. Barcelona, 2004) es configura com una xarxa de cites, teixida a partir de textos teòrics, recerques històriques, arxius fotogràfics, hemeroteca i produccions cinematogràfiques propagandístiques, així com de fonts en principi considerades com més innocents a l'hora de servir de vehicle ideològic, però que precisament per això han de ser valorades com un valuosíssim dipòsit d'informació: les targetes postals, el cinema i la televisió de ficció i la publicitat comercial o els documents elaborats per i per a particulars i destinats al seu ús domèstic.