New Madrid és un assaig experimental sobre els problemes endèmics de la producció de nous espais. Aquests vuit Madrid, alguns d'ells desapareguts, contenen la problemàtica que un autor com Henri Lefebvre exposaria en La producció de l'espai i que es repeteixen de manera sistemàtica en el disseny urbà avui dia. La lectura dels textos de Lefebvre com els de la periodista Bianca Bosker , el filòsof Jean Baudrillard, l'arquitecte Robert Venturi o el sociòleg Lewis Mumford i, d'una forma més literària, els inventaris de Georges Perec han donat la forma final d'assaig a la peça.  Per tant, New Madrid no es deté tant en la descripció morfològica ni històrica de cada Madrid com en, d'una banda, la construcció d'un text que parli de la concepció utopista de la ciutat i dels problemes als quals està condemnada: repetició, circularitat, simultaneïtat; per un altre, la fatalitat del simulacre: l'obstinació en la repetició sembla condemnat al fracàs, la còpia destinada al fracàs. Si tractem poèticament els Madrid com a còpia, aquesta part del valor de l'equivalència, de la negació radical del signe com a valor i per tant de l'eliminació del seu referent.  Finalment, emergeix una nova ciutat perfecta, on no existeix la possibilitat de còpia, el Nou Madrid.

El color de la pel·lícula és blanc i negre doncs en fotografiar en color es generen uns altres que no existeixen mentre que el blanc i negre reforça la idea de còpia i acosta els elements d'apareixen en pantalla a la idea d'escultura/estructura.  La construcció d'aquesta Nova Ciutat, d'aquest espai imaginat, és a través d'imatges sintètiques, digitals, que recorden als softwares de treball en arquitectura.