A Nuit. Not even so (Ni por esas) l'autora ens convida a submergir-nos en una experiència hipnòtica per a la qual haurem d'abandonar molts dels nostres conceptes adquirits sobre el llenguatge cinematogràfic, l'elaboració de discursos, les nocions consensuades de temps i espai, de personatge, i de “lloc”, d'objectius i motivacions de treball.

Pot ser aquest llargmetratge experimental una de les obres més complexes de l'autora, però també de les més obertes a la pluralitat de mirades i recepcions. En ella posa en pràctica moltes de les seves cerques entorn de l'obra exempta d'encotillaments d'estereotips cinematogràfics, televisius i creatius.

Rodada en cinema digital, la peça desplega una infinitat de preguntes sobre la materialitat de la producció artística, sobre l'anti-objectualitat, sobre els conceptes de relat, narració i representació. Un vídeo poema en el qual Djs i performers conformen el retrat col·lectiu de l'espessa experiència d'una nit.

De la seva mà, ens endinsem en una llarga nit de música electrònica i performance, on els cossos s'endevinen parcialment per llums aleatòries. Haurem d'aguditzar les nostres pupil·les i abandonar-nos a la vibració del tecno, al foc i a les ombres, als cossos insinuats, i a la inquietant atmòsfera d'espai “sense temps”.

Nuit. Not even so (Ni por ésas) forma part d'una trilogia que porta per títol Narrativas disidentes, vídeo poema y música electrónica. Aquesta trilogia parteix de l'escriptura poètica en contacte amb la producció cultural dels cossos i la música electrònica. El conjunt presa com a eix central la música electrònica i es compon, a més, dels vídeospoemes: Alicia bajo cero (1996) i Mujer Trama (1997).

Enemiga d'acomodar-se a un estil o una forma de procedir, Virgíiia es planteja cadascuna de les seves peces com un nou desafiament formal, com un nou repte polític. A vegades l'entrevista és la manera idònia, unes altres el monòleg interior, les repeticions o les interrupcions… en aquest cas, una llarga i espessa atmosfera visual que ens submergeix en una altra dimensió física i intel·lectual. El seu objectiu és aconseguir a partir d'aquest desmembrament una pluralitat de capes de significat, dibuixant subjectes i contextos no unitaris, travessats per diverses experiències: socials, polítiques, sexuals, personals…