Es podria dir que Octubre en el norte: temporal del noroeste es un vídeo "sobre" Bilbao i el seu entorn en la mesura en què el seu format "cita" les simfonies urbanes que en els anys vint van retratar metròpolis turbulentes com Moscou o Berlín. La seva aparença d'extens collage o "fotomuntatge" audiovisual s'organitza en realitat al voltant d'un eix i dues imatges.

Les imatges són exactament antagòniques, una el perfecte negatiu de l'altra. D'una banda està el Museu Guggenheim de Bilbao, que en el moment en què aquest vídeo va ser rodat era encara l'esquelet d'un depredador de brutals proporcions. A pocs quilòmetres, les colpidores excavacions que en la (gairebé mítica) zona minera de Las Encartaciones testimonien amb quina virulència es va produir, al llarg de dècades, el desenvolupament industrial i siderúrgic i l'acumulació de capital en mans de la burgesia basca. Enfront del volum autoritari en erecció de la nova arquitectura de seductores ondulacions, la gegantesca foradada el buit de la qual assenyala on se situava originalment el poble miner de Gallarta.

L'eix és al mateix temps geogràfic, temporal, històric i simbòlic. La cinta té com a espina dorsal el recorregut que dos cineastes locals, els germans Azkona, van plasmar en 1920 en Puerto de Bilbao: una de les arquetípiques navegacions a través de la Ria de Bilbao, des de l'interior metropolità fins a la desembocadura de del Abra, creuant per sota del magistral Puente Colgante que "uneix" els marges esquerra i dreta de la Ria tant com "separava" a les classes socials que a cada costat s'assentaven. Aquest recorregut es veu repetidament interromput per materials heterogenis i a vegades inesperats (filmacions contemporànies de l'àrea de la Ria en demolició i reconstrucció, imatges d'arxiu de conflictes laborals durant la desindustrialització, músiques de Mikel Laboa, poemes de Bertolt Brecht o imatges d'Eisenstein, entrevistes amb Santos Zunzunegui o habitants de Gallarta, una parada en l'observatori meteorològic de Muntanya Igueldo) per a conformar, durant hora i mitja, una narració composta de fragments, sinuosa unes vegades, altres entretallada, sembrada de contrapunts que busquen reconstruir en el pla de la representació la memòria de l'antagonisme i del conflicte.

Quan aquest treball va ser realitzat, en 1995, els processos de transformació de les metròpolis industrials com l'àrea del Gran Bilbao encara eren incerts. Octubre en el norte: temporal del noroeste registra aquests primitius canvis i recorda que la labor de l'historiador és, justament com la del cineasta, una tasca de muntatge: consisteix a privilegiar unes imatges i uns relats descartant uns altres a l'hora de construir narratives que mai són innocents perquè busquen intervenir en el present. L'aparell tecnocràtic i nacionalista optava per privilegiar un discurs identitari i "numèric". Aquest vídeo va triar portar al centre, si bé problemàticament, l'experiència vital, lluitadora i afectiva de les classes treballadores.