L'Alemanya nazi va gasar a 300.000 malalts mentals, sostenint els seus psiquiatres que el malalt mental transmetia la seva tara als descendents, contaminant la puresa de la raça ària. Anàlogament, la psiquiatria franquista defensava que ser d'esquerres era una malaltia mental i moral que el malalt contagiava a la seva descendència, deformant la grandesa de la raça espanyola. Així, es va voler «netejar» la raça espanyola amb adoctrinament, disciplina, fàrmacs, reclusió en psiquiàtrics, neurocirurgia, tortures, electroxocs.
Partint del terrible cas del Psiquiàtric de València: un manicomi on la teràpia moderna és encara ignorada, en paraules d'un titular de l'època, som testimonis de la terrible situació dels malalts mentals asilats al sanatori que de forma provisòria s'havia habilitat, cent anys abans, en el vell convent de Jesús. I encara que l'obertura en 1973 d'un macrocomplex hospitalari a Bétera, inclòs un «gran hotel de cinc plantes», pretenia que «de la cochambre de l'antic, els malalts mentals passessin a gaudir aquests altres pavellons impol·luts, lluents i confortables», assistim a la contemplació d'un desolat entorn hospitalari amb les seves absurdes construccions, com el mai inaugurat hotel. Desperfectes estructurals, desídia i tracte impersonal i despòtic en la cura als pacients, en un ambient gairebé totalment absent de connotacions terapèutiques.