Vaig apagar els fosforescents del taller. Ja era hora de plegar. estava fart del treball. Havia passat vint anys al taller. Immergit en la foscor el vaig portar sota el braç a la nit negra fins a arribar als carrers il·luminats de la ciutat de Lleida i el vaig situar sota la claredat d'un fanal. Amb l'ajuda d'una escala, ho vaig acostar al màxim a la bombeta de vapor de sodi i, ràpidament, la llum groga es va filtrar per les claraboies i les finestres i les va projectar per les parets i per la terra de l'interior del meu espai de treball.

Al·lucinat, vaig decidir continuar la nova experiència lumínica, perquè em feia més lleuger el treball després de tants anys de treball. Vaig acostar el taller als leds d'un de tants semàfors de la ciutat. I així, l'espai on jo havia habitat tot aquest temps; fent sempre el mateix - reinventar el propi taller -, ara es convertia en una cambra verda, ara en ambre, ara en vermell i volta a començar.