Frenètica explosió d'imatges robades a referents del cinema i la televisió que encadenades en un torrent visual vertiginós s'aproximen al concepte d'orgasme. Una de les primeres obres del realitzador que serveix per a intuir algunes de les seves preocupacions estètiques essencials posteriors: les negociacions entre realitat i ficció, entre les imatges que el director captar de l'exterior amb la seva càmera i les que atrapa «artificialment» partint d'obres prèvies. Posar sobre la taula les semblances entre les dues estratègies que en definitiva, no deixen de ser ambdues, filles de l'artifici òptic, ficcions que a penes freguen l'experiència de viure.

Seguidor del collage visual i del reciclatge, Orgasmo constitueix un bon exemple de confecció d'una realitat nova a partir de fragments presos d'altres produccions, procés que es denomina Found Footage; però de seguida comprovarem, que en la selecció i assemblatge d'aquests materials, es filtren també les preferències del director, com l'encapsulament d'objectes i personatges atrapats en composicions planes, certa asfíxia buscada en els plans i les gammes cromàtiques peculiars, «el desordre ordenat» i la preferència pels angles impredictibles.

Luis Cerveró revista en aquesta peça vell material visual, per a crear un ésser nou; però en el fons, aquesta nova criatura, cosida a trossos desiguals, no aconsegueix sinó emfatitzar el caràcter de cadàver animat que per al realitzador suposa el mateix fet de filmar.

Totes les obres de Cerveró, independentment del seu format o factura final, comparteixen una cerca d'anti-forma i anti-estil que es converteix al final en el seu segell. Totes destil·len amb més o menys intensitat, les preocupacions per reconciliar realitat i ficció, creació i viure quotidià. El seu treball s'ha acabat definint en una infinitat de gèneres: documental, videoart, vídeo-clip, publicitat…etc.

Entre els seus últims treballs, destaca l'aclamada nova capçalera que des de 2006 vesteix el programa cultural Metrópolis de TVE2.