Un vestuari masculí després d'una sessió forta d'esport. La roba suada s'escampa pel sòl mullat. Algú recull tota la roba meticulosament, amb l'ajuda dels esportistes, i la guarda en una bossa de plàstic. A partir d'aquest moment, el desig, l'olfacte i la sexualitat entraran en escena.

Álex Francés, qui al principi del vídeo recollia la roba dels jugadors de rugbi, l'organitza acuradament: totes les samarretes suades una damunt de l'altra, els mitjons, els pantalons i els calçotets. Amb els seus dits va resseguint les costures, els rastres de la suor i de la lluita en el camp.

Una vegada que totes les peces estan organitzades creant gairebé un dibuix humà, el nostre personatge es despulla  i, lentament, es tomba damunt de la roba dels nois, buscant amb el seu olfacte els rastres de tots ells, sentint amb el seu cos la lluita masculina que s'ha lliurat en el camp de joc.

Un altre personatge apareix en el vídeo. Una dona major lava la roba recollida en el vestuari i posteriorment la doblega. Veurem a la dona dutxant-se, oferint el seu cos sense pudor. Enfront del nu de l'anciana, el personatge masculí prosseguirà la seva cerca de contacte amb els jugadors de rugbi: lentament es posarà totes les peces de roba. Diferents capes de suor i la pressió de les teles ens oferiran una imatge diferent del seu cos.

Javier Codesal, conjuntament amb Álex Francés, investiga en Pare Femella la construcció dual de la identitat, la mirada als altres, el desig i la fragilitat de l'ésser humà.