A través d'una composició electroacústica es van filant crítiques sobre la democràcia i el progrés capitalista. Des de la badia d'Algesires, José Luis Tirado elabora un assaig audiovisual sobre l'economia urbana, mig ambiental i social.
Les polítiques neoliberals són desmuntades per una lògica pràctica en la qual la naturalesa apareix com a límit de les barbaritats que en nom del progrés es porten realitzant des del naixement de la indústria. La utopia de creixement il·limitat és dissolta per una argumentació de sentit comú. Sentit del qual es val José Luis Tirado, donat suport a través de cites a teòrics de diversos camps, per a anar desmuntant cadascuna dels paranys que la democràcia pervertida ha disseminat al llarg dels ordres urbanístics de la vida.
Les estructures desgastades de l'entorn urbà observades com a paisatges, alienant al màxim la seva implicació com a ciutadà, ajuden l'autor contemplar i demostrar els diferents graus i situacions dels enunciats circumscrits a un entorn liminar particular, com ho és Algesires en si. La necessitat d'una mesura del model productivista que es viu avui dia globalment és criticada a través de la mirada local. El paisatge, tant del port i les seves indústries, com els de la ciutat, les vies de comunicació (on tots els desplaçaments són cap endarrere, en un retroprogrés constant) i les de consum, és reproduït des de la distància. Aquestes reticulacions de la imatge, intercanviant paisatges i construint a vegades mosaics com els del monitoratge de les càmeres de vigilància, al costat dels textos sobreimpresos en la imatge (ressaltant paraules clau amb diferents grandàries) proporcionen la llegibilitat del discurs. La veu és silenciada, la narració sonora és guiada per una composició electroacústica de Fran M.M. Cap de Vaca que imprimeix diferents estats anímics en aquest assaig audiovisual.
Com a instal·lació aquest vídeo és projectat en tres pantalles al costat de quatre monitors que porten entrevistes analitzant la situació de la zona i extrapolant globalment els problemes particulars.
Música original: Fran MM Cabeza de Vaca
Muntatge i postproducció: Manuel P. Vargas
Càmeres: Martina Aguirre, Antonio Pérez, Félix Rojo
Infografia: Cristina Olmo
So: Ariadna Castells
Producció: María Piñeiro
Documentació: Javier Gil, Juan José Téllez, Mar Villaespesa
Intèrprets solistes: Paloma Carrasco (violoncel, piano), Mateo Martínez (violí)
Ensemble del Taller de Composició 2010 del Conservatori Superior de Música d’Aragó: Xabier Olazábal (acordió), Aitor Roger (trompa), Daniel Vergara (trompa), Vicente Luis Ivorra (trompeta), Rubén Navarro (trompeta), Santiago Novoa (trombó), Cesar Roig (trombó), Laura Fernández (piano), Miguel Pisonero (piano), Daniel Buendía (piano), Antonio García (violoncel), Francisco Javier Cordero (contrabaix), Nacho de Paz (direcció)
Libret: cites de Federico Aguilera, Rachel Louise Carson, Guy Debord, Jacques Donzelot, David Harvey, Agustín Hernández Aja, Serge Latouche, Henri Lefebvre, Nerea Morán, Lewis Mumford, José Manuel Naredo, Jacques Rancière, Jorge Riechmann, Raquel Rolnik, Saskia Sassen, Edward W. Soja, Michael Sorkin
Agraïments: Luis Andrés Zambrana, Ezequiel Andreu, Carlos Barba, Alberto C. Bernal, José María Caballero, María de la Lastra, Francisco del Río, Juan Antonio Domingo, Santiago Eraso, Rafael García de la Cuadra, Isaías Griñolo, José Jiménez Bocanegra, Héctor Parra, Beatriz Poncela, Pedro Quijano, Fernando Pereg, Víctor Regueira, Jorge Riechmann, Manolo Rojas, Lola Rosa, José María Sánchez Verdú, Marta Soler, José Luis Tetuán, Associació Gaditana per a la Defensa de la Natura (AGADEN), Cajasol Obra Social, Turmares Tarifa i el projecte Sobre capital y territorio d’UNIA arteypensamiento.
Llicència: CC 2010. Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
