Pantalones de comunión simula un concurs de televisió presentat per un dels col·laboradors més recurrents de Venga Monjas: Miguel Noguera. Ell serà el conductor del relat, plantejant —de forma absolutament irreverent— les proves absurdes que la parella còmica haurà de superar.

Després de respondre amb èxit les seves preguntes, Noguera els desafia amb una gimcana que els durà a Nova York. Si els concursos es nodreixen de somnis, aquest viatge permetrà a la parella protagonista fer realitat el seu: gravar una sèrie d’advocats a la Gran Poma. Un somni, però, interromput per Noguera, que reapareix al final del vídeo per recordar-lis que el programa segueix i que ha de tancar-lo. Gairebé com a un epíleg, es despedeix xiuxiuejant la seva admiració per la bellesa dels joves; entrant en un bucle d’un innegable caràcter sensual.

Pantalones de comunión va ser un dels vídeos que van catapultar Venga Monjas a una certa fama que, des de llavors, no deixaria de crèixer. La parella ja gaudia de certa popularitat però, en aquesta ocasió, el vídeo va aparèixer a la pantalla d’inici de Youtube (plataforma on Venga Monjas penjava els seus treballs) i va adquirir un gran nombre de visites i, conseqüentment, els va obrir les portes a molts nous subscriptors.

El vídeo també és un exemple representatiu del seu estil en aquella època. En les escenes en què apareix Noguera, trobem el caràcter home-made, casolà, de moltes de les seves propostes. Per exemple, tot i imitar un concurs televisiu, no intenten recrear un plató (ni tampoc el públic habitual o grafisme); l’escenari el formen tan sols un passadís amb portes d’habitacions i, com en altres dels seus vídeos, els desenfocs són habituals.